Els Joves Calamars!

Per fi! Arenys de Mar ja no té intel·ligència artificial sinó que en té de pròpia. Bernat Salvanyà i Elisabeth Moré donen a conèixer el poble. Han hagut d'anar a Málaga perquè se'ls hi reconeixi la seva vàlua. A Salbanyà se li podria preguntar si amb els anys aprofunditzarà en els estudis de "recursos hídrics" per arribar a canalitzar les rieres dels dos Arenys. A Moré l'encomanem que perquè la primera dona que faci la competència a Sant Roc, potser el seu "insecticida natural" arribarà a salvar-nos de totes les pestes (polítiques, socials, culturals, el safareig arenyenc...) que tenim a la gaia vila? El Rial Sinerenc vol la fórmula d'aquests joves emprenedors per tal de netejar i sanejar el poble ara que vindrà la recollida selectiva i haurem de posar els tubs de la riera on toquen. El Concili dóna les gràcies a l'arenyenc d'origen tortosí, Antoni Curto, perquè hagi internacionalzat, respecte Arenys de Munt (vinga germans no ploreu!), el poble d'Arenys de Mar com mai. Possiblement Vinyes acabarà el mandat fent d'en Curto fill predilecte? Aquest sí que ens ha posat al mapa! A més a més, l’Institut els Tres Turons ha estat anomenat com el millor institut d’Espanya. Pensem que Enric Torres, el director, ja pot estar ben content perquè no serà pels seus mèrits que encara s’aguanta el centre estudiantil... Els doctors opinem que el dia que morim tindrem un relleu assegurat! Visca la ciència de la sàtira! Quan caurà el Premi Nobel en un poble de lletraferits i set-ciències?

Per altra banda, tenim el Doctor Calamarenys emprenyat fins els seus tentacles (que no collons és clar)! Treu foc pels queixals (diràs quins? Si no en té jejeje) i pensa en demandar l’Associació de Restauradors d’Arenys de Mar perquè no li paguen “royalties” i a sobre fan honor de l’essència del calamar sense donar-ho a conèixer a Sinera. Caldrà que el regidor de Promoció Econòmica, Marc Soler (el Moix, el qual us direm per què ho és ben aviat...), prengui partit i entri en joc perquè la Festa de la Cervesa de Calella no ofegui els calamars d’Arenys? Segons fonts oficials, els calamars del port d’Arenys de Mar no es deixaran pescar en motiu de protesta. Es preveu un Calamarenys sense calamars! Un autèntic desastre quan a estem a punt de començar les Jornades Gastronòmiques...

Glòria als joves, R.I.P. pels traïdors d'Arenys de Mar (explotadors del patrimoni gastronòmic)!

Vacances, soroll dels 100 dies i sant tornem-hi!

Després de gairebé dos mesos d’inactivitat per culpa de les avaries de la RENFE, de retards en els vols d’El Prat, de talls consecutius en el subministrament elèctric, etc... i de les merescudes vacances per unes ressaques inèdites havent-nos emborratxat amb l’aigua de colònia de Sant Roc i per caigut d’esquena per la flaire d’unes rierades i per haver rodolat pels tubs que baixaven, sense saber d’on, tot i que la riera d’Arenys de Munt va queda impecable... eh?, vam veure un Vinyes sortint per la nostra, la TV3, amb un rostre pàl·lid, com el raïm pansit ja que les precipitacions no han estat satisfactòries (imagineu-vos el dia que plogui, què dirà l’alcalde: “Aigua vaaaa, a, a, a... [glu-glu, glu-glu, glups!]) perquè mentre aquest no sabia d’on li venien les hòsties, l’altre batlle es feia un tip de riure, quedant-li unes galtes de color a móra, perquè s’havia estalviat la inversió del tractor d’arranjament d’en Martí de la Nena.

Apreciats sinerencs, ja veieu, nosaltres marxem i el poble es fon: que si les platges, que si els nous sous, que si apareix un innovador format del “Tocar Ratlla” (que per cert, per nosaltres, el Concili del Rial Sinerenc ens sembla un missal); en definitiva, desgràcies i vicissituds al cor de Sinera. I no ens deixéssim els nostres germans de Munt, quin rebombori que fa el globus d’allà dalt! S’enlairarà tot ell o es quedarà la cistella a terra?

Per postres, hi ha joves propers al Govern, en el cas de l’Ajuntament de baix, que ni tan sols els hi ha deixat els 100 dies de sucre, o de desgràcia com dirien els gentelmens de l’oposició... Fila prim aquest jovent, més aviat sembla que moquin als pares aquest nanos de les JERC. Tot i que des del Rial Sinerenc no simpatitzem gens, en absolut, amb aquests aprenents de política, cal dir que els tenen ben posats i, a sobre, tenen la punta del llapis ben fina: “no s’han equivocat ni un cèntim a l’hora de reunir els calers que no tenen concepte, un destí assignat". Principi de bossa d’en Judas? Si aquests vailets no estan assalariats, com és que arriben més lluny que l’actual Regidor de Joventut? De ben segur que ERC té una patata calenta o potser serà una olla a pressió que li explotarà als morros? Segurament Oriol Ferran se les empescarà per acollir-los i fer-se’ls seus, ja que de joves a Cal Verd, Iniciativa, no en tenen, i els pocs que hi ha ara es dediquen a organitzar Colles Bastoneres... Serà que s’estan entrenant per hostiar de valent les forces de seguretat d’en Saura per la propera Nit de Naps? Uns altres aquests, ves!, ara amb l’excusa d’anar a Sant Celoni per aprendre a ballar amb bastons, eh?, aprendran arts marcials per contraatacar... Potser serà l’hora que Jordi Pera posi ordre a base d’una policia de proximitat? Sentiran aquests joves el caliu d’unes porres de molt bon rotllo? El temps ho dirà quan deixin de ser verds per convertir-se en madurs!

Però la perla d’aquesta setmana no han estat aquests joves eixelebrats, tant uns com els altres, sinó que el vell rondinaire, l’ex-alcalde dels feligresos, el qual se li va inflar la vena quan es va encarar amb el mes sense sang Febrer en el ple municipal i va acabar el tractament del traumatòleg trencant-se de nou el braç... Malaguanyat guix i, sobretot, pobre pupitre, ara en Vinyes tindrà una altra despesa... Serà que ha de tapar molts forats i qualsevol excusa és bona per fer-ho? Fins i tot, tant oposició com govern, després del ple, fent-la petar com eterns amics, o enemics amb el punyal alçat, van comentar la jugada i tot arribant en una conclusió: “Si el retrat d’en Montilla és capaç d’exaltar-se, ja no somriure, i treure uns ulls com dos arenyons, o taronges, per damunt de les esferes oculars, serà que Miquel Rubirola li caldrà prendre’s una til·la, no?”

Però no tot són flors i violes! Avui es compleixen els 100, sí amics i amigues, els magnífics 100 dies de Govern de Tripartit d’Esquerres. Ja us podeu imaginar, si el 1rTT (Primer Tripartit del Tinell), després dels 100 dies, Maragall, Carod i Saura, potser ja el segon d’entrada, ja s’havien dinamitat pels aires, i amb el 2nTEr (Segon Tripartit / d’Entesa ràpida) Montilla, Carod i Saura, el segon ja s’ha amansat a hores d’ara, què faran Vinyes, Ponsarnau i Ferran? Optaran per la primera fórmula o bé per la segona? Què dirà la gaia vila marítima i de Sinera?

Avui, qualsevol que hagués escoltat Ràdio Arenys hauria pogut sentir un foc creuat que ha arribat fins a Arenys de Munt. Companys nostres ens han trucat ràpidament pensant-se que els pirates venien de nou i que les torres de defensa estaven repletes de canons! Imagineu-vos l’escàndol públic que han patit els nostres estimats, és broma, veïns! Algun avi també s’ha posat les mans al cap tot recordant el bombardeig del Canarias... Serà que les boles que s’han projectat eren d’artilleria d’un calibre capaç de llançar projectils a una gran distància? Segur que en Móra s’emprenyarà! I sabeu per què? Doncs perquè segur que desitjava aprofitar l’incident del barri mariner d’Arenys per demolir el seu Can Globus particular! D’això se’n diu carn de canó i, de pas, s’aprecia que els dos consistoris no s’autoajuden ni per fer la variant peatonal! Quina vergonya... Si els de Mar encara van en sabates (per cert, el Doctor Sabatetes d’Arenys se’ns ha emprenyat, és de Mar ell, pobre!...) i els de Munt en espardenyes, és que a Arenys no arribarem mai a la reunificació arenyenca! Ja ho diuen els veïns de Canet de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta, la barriada de Torrentbò i la de Sobirans i fins al municipi del Vallès, Vallgorguina, diuen la seva: “l’autopista és un autèntic mur de Berlín”! Occident, Arenys de Munt, i Orient, Arenys de Mar, estan enfrontats! I, per més gresca, o ja n’hi ha per plorar, hi ha qui vol un Estat propi! El blocaire Xavier Mir repetirà el Dia-D tot desembarcant a les costes d’Arenys de Mar, venint des d’Alella i repostant a la piscifactoria, com aquell qui recluta sardinetes per anar a la guerra per enfrontar-se amb els de la boia?

El sideral està garantit: l’espia i traïdor a l’orgull de Sinera, Carles Móra, i l’explorador de les Índies, Jordi Bilbeny diuen, segons fonts fiables, que faran de mediadors per buscar el consens... això sembla...

Des del Rial Sinerenc pensem que mentre un mirarà per munt, l’altra observarà de Collsacreu cap al Montseny. Total: qui vetllarà per Arenys de Mar? Sant Roc? Sant Zenon? I ara resulta que les relíquies no són autèntiques? No s’hagués pogut callar una estona l’advocat Verdaguer? Voldrà tornar a ser mediador després d’haver encès el foc de nou? Som algú en el món els arenyencs de Mar, ara que no tenim ni ametlles ni Calisay propi? Té la certesa Vinyes que estiguem al mapa? Ferran seguirà dient el típic “som-hi”? Ponsarnau entrarà en joc d’una vegada per totes?

Que Déu ens agafi confessats! Perquè, tot sigui dit, no tenim ni capellà propi!!!!

Amen...

PS: El compartim amb el de Munt... PATÈTIC!

Benet Maimí Poulidor, l'etern segon!

Comencem, recordant un somni que acabà en un malson... Una nit d’estiu, en Benet somià...

Abans d’ahir em vaig despertar i em vaig trobar a l’oposició del Parlament de Catalunya (novembre 2006). Ahir vaig llevar-me tot ensopegant mirant-me al mirall... estava altra vegada a l’oposició, aquest cop, però, a l’Ajuntament d’Arenys de Mar (juny 2007).

[suor freda, son alterat, somnolència inquieta, vida noctàmbula de ratapinyada...]

I s’aixecà maleint els ossos, tot dient:

Quin malson! Sempre sóc segon... Tan d’esforç per arribar sent segon... Com en POUlidor!!!!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Des del “Rial Sinerenc” ens hem permès el luxe d’interpretar el típic malson de l’unionista parlamentari i municipalista arenyenc.

Fora bromes! Malgrat les falses expectatives, ens preguntem: Quina classe de President (Comarcal) d’Unió Democràtica de Catalunya és aquell que no uneix la federació i que acostuma a separar les faccions feligreses? Potser és que els demòcrates-cristians necessiten sortir de l’armari i campar per si sols?

Bé, continuant amb la broma (inevitable!); pensem, ara que ja s’ha acabat el Tour du la France 2007, que cal fer memòria i recordar aquell ciclista que sempre arribava segon a cadascuna de les metes. Per molt que esbufegués i treballés el físic de valent, mai obtenia la victòria... És bo recordar bells moments, que també vells és clar. Pobre Poulidor!

Tot tancant el parèntesi ciclista, el Concili dels Doctors Sinerencs es qüestiona encara la finalitat i el per què de l’estancament perpetu d’Unió, i del seu líder també. Un home que pot presumir d’haver treballat a: La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (1978-1985), com a guia, delegat i coordinador a Julià Tours (1985-2000) i com a professor de màrqueting i economia a l’Escola de Turisme ETB (1990-1995); director del Pla Turístic d’Aranjuez (1999-2001), director gerent de Turisme Juvenil de Catalunya (TUJUCA) (2001-2004) i professor de màrqueting i turisme a la EUM (UPF) (1995-2006)... En definitiva, un excel·lent treballador... Per què, per què i per què no està al capdavant de la llista de CiU Arenys de Mar? (Llancem la pregunta al vol pels arenyencs i arenyenques que ens visiten).

Nosaltres tenim una modesta teoria... Potser és perquè Convergència és maimona, provinent del típic maimó, i Unió està en el pou i sense cap mena de corriola per treure-la de l’abisme unionista arenyenc!

Malauradament, la seva tasca parlamentària no ha estat fructífera. Els contactes, que tenim al Parlament, ens ho corroboren. En Benet té una facilitat enorme en desorbitar-se dels afers intrínsecs de la nació, bé de les dues nacions: la nació catalana i la nación española (by Duran i Lleida);... El flamant diputat s’adorm per tot arreu i sobretot des l’últim escó... Quina vergonya!

En conclusió, estant a l’oposició permanent, tant al Parlament com a l’Ajuntament, l’Il·lustre Senyor Maimí caldrà que faci un Postgrau en COEI (Ciències Oposicionals d’Estancament Indefinit) per entretenir-se durant la poca feina que té o bé especialitzar-se en el dòping en cafeïna perquè el son no el torni a destorbar...

Benet Maimí i Pou, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Els companys de l’Agenda ja ho deien: “De morros... per falta de vots!”.

Bacus, el vinyòvol

Finalment, arribant el dia que un pixaceps (aproximació al “pixapins” comú i barceloní, però de més categoria és clar) encapçala la batllia d’Arenys de Mar, un home provinent d’una barriada del Cap i Casal ha pogut ser investit alcalde sense tenir pota negra, el pedigrí arenyenc per excel·lència!

De petit no deia mentides, ja ho tenia clar, volia ser bomber i músic. Diuen que els infants mai diuen mentides... Per tant, no sabem si el seu mandat serà un encant de serps, en que la flauta refilarà durant la legislatura, o bé és que es dedicarà a apagar focs com una esperitat, perquè dirigir tota una entesa d’esquerres és una tasca heroica i difícilment assolible. El temps dirà si haurà estat o no a l’alçada de les circumstàncies. Des del “Rial Sinerenc” li donem un marge dels cent dies de gràcia, no per riure, sinó perquè arrebossin de sucre!

Comença coix perquè el cap de la flota convergent va tenir la última rebequeria de mal criat, minyó dolent, amb la joguina espoliada per la voluntat popular. Es tracta de la vara que s’entrega quan hom és proclamat batlle. Segur que en Vinyes, com diria en Montilla, li dirà al distingit Rubirola, com rebria en Mas, que necessita la Súper Nanny per reeducar el mal geni! Ara bé, pensem no ha començat coix del tot! Potser per la seva condició d’escolanet sabia de prop que la vara provenia del Bisbe Pol... Tot i així, la profecia està escrita: “Vinyes va rebre la vara de Jessè!” (aquella denominació profètica del Messies que al·ludeix a la seva descendència de David, el fill de Jessè).

Malgrat l’incident, tampoc se n’amaga de les seves arrels momentànies a CiU i a la seva estada a govern... Xupant banqueta o no, l’experiència dretana l’ha fet recollir essències esquerranes per dirigir l’orquestra de la coalició d’esquerres, sonarà bé o no? La Bíblia deia que el Messies li donaria poders per posar “Arenys al Mapa”? No pecarà de precoç? Des del “Rial Sinerenc” molt ens temem que coneixerà els pecats capitals: càrrecs de confiança, evasions per pura amistat dels sociates (els arenyencs del carrer Barcelona, Can Sociata), apujar-se el sou, etc...

Va treballar durant molt temps per l’Ajuntament de Premià de Mar, com a informàtic, i va aprendre la consigna de la vila del Baix Maresme: “Premià: si no te la foten avui, te la fotaran demà!”. En conclusió, el pupil d’en Fontbona sap què és la desconfiança; un altre pecat capital? Un altre serà la luxúria!! La cuixa del poder és molt temptadora!

En definitiva, creiem que és el Bacus arenyenc! Si assembla tant que donem per suposat que convidarà a tothom a la vinya del Senyor per tal de satisfer als terrenals! No obstant, un dels nostres redactors, el Doctor Sabatetes d’Arenys, està discordant amb el concili, creu que en Ramon predicarà amb la màxima “la por guarda la vinya” perquè sap que si no conserva allò que té o s’estalvia les futures adversitats ho perdrà tot!

Usant precaucions o no, de ben segur que seguirà sent un vinyòvol. Emmagatzemarà els fruits saborosos de les millors collites de raïm per fer un vi arenyenc de categoria? O en haurem de quedar amb el recent nascut que, segons ens han xiulat les orelles, s’anomena “Vi del Rial”? Al capdavall, els rials ho saben tot... Ara que la redacció ja va dedicar-li un poema... Què tenen les vinyes de Sinera?

Passi el què passi, succeirà el què hagi de succeir! L’encoratgem perquè treballi pels paries d’Arenys de Mar i que mimi els ceps, la població en massa (arrenglerada en files en els futurs camps del Bareu), perquè n’extregui un bon vi i no uns pixarelles en tota regla!

Ramon Vinyes i Vilà, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Abans que rebem una crítica del bàndol del socialisme arenyenc, ens remetem a les declaracions que va fer a l’Agenda: “Mossèn Martí em va dir que si era capaç d’empassar-me un gripau cada dia, em podia dedicar a la política. Hem d’acceptar les crítiques. Malament aniríem. Una altra cosa són les calúmnies. També m’ho passo bé mirant els acudits”.

> Bacus, el vinyòvol dixit!

D'ocults a patim-patam-patum!

La redacció de Rial Sinerenc ha estat de vacances en bloc, mai millor dit. N’hi havia un que ha hagut d’atendre compromisos laborals i els altres dos han volgut esbargir-se, altrament tocar-se els c.ll.ns, en les festes majors de dins i fora de la comarca, així com també la del nostre poble: Arenys de Mar.

Avui reprenem l’activitat satírica amb molta il·lusió tot esbossant un somriure sorneguer. Primerament, però, felicitarem els companys i companyes que estan fent una orgullosa tasca en el barri de muntanya de Sinera, a Arenys de Munt. Des del Rial Sinerenc felicitem els ideòlegs i els promotors de la revista “PIM PAM PUM Arenys de Munt”. Ara bé, aprofitem per desmarcar-nos-en ja que nosaltres som satírics de mena i utilitzem la ironia o inclús el sarcasme pels qui són rellevants en la vida pública d’Arenys de Mar, així com també els nostres apreciats polítics municipals. Diem això perquè hem llegit el contingut d’aquesta iniciativa i el titllem de pamflet burleta. Arribar-se a posar-se amb la persona... això mai de mai! Només s’hauria de fer sorna de l’activitat que duguin a terme per la seva condició de servei al poble i no per fer malbé el prestigi de l’individu. En aquest cas, qui està rebent de valent, es tracta d’en Carles Móra i Tuxans! Des d’aquí saludem el batlle de més amunt i a totes les envestides que rebrà cada dia quan es desperti junt amb l’allau de bromes que el despertaran de cop, si és que encara no ho hagi fet, quan el truquin en “l’Alcalde t’escolta!”.

Nosaltres, el concili dels savis doctors setciències, mai calumniarem ni falsejarem dades. Som el reflex de la ciutadania, el mirall que rebutja allò que convé quan els qui manen ens volen deixar cecs amb la llum que, segons diuen, taparia els dèficits populars, des d’infraestructures fins a la pròpia cultura.

També volem felicitar a Ràdio Arenys (91.2 FM) per la poca feina que té l’emissora municipal ja que sembla que al nostre poble no s’hi couen notícies remarcables i han hagut de recórrer a treure una notícia del calaix de sastre perquè així el web es pugui actualitzar. Tampoc voldríem picar-nos amb el nostre distingit i admirat Toni Sintas, el director (per quant de temps?). Malgrat tot, gràcies per fer-nos ressò i enllaçar-nos!

Per altra banda, estem enfadats amb la redacció municipal de VilaWeb Arenys ja que ni ens ha mencionat! Sembla que l’entorn del cinc cantons només tenen els ulls posats en Arenys de Munt i no en el poble on tenen la seu. Sabeu què? Sapigueu que us posarem el punt de mira a tot el què publiqueu... Quina barra! Mira que no al·ludir-nos, ni una sola engruna periodística... Quina desconsideració! Haurem de parlar amb en Vicent Partal perquè us faci pam-pam al culet... Sou una colla de pocapenes!

Finalment, el món de l’humor fresc, del qual nosaltres en formem part, està de dol. Avui han segrestat la redacció de la revista “El Jueves”. Germans, ens solidaritzem amb vosaltres... Sort que a Arenys de Mar no tenim rei, ni prínceps ni periodistes reials; encara que siguem una vila i tots tinguem après quin significat té aquest mot. Esperant que mai arribi el dia que el Regidor de Governació i Seguretat, i de Comunicació, d’Arenys de Mar no faci el mateix. Sort que és republicà en Jordi Pera. Salvats?!

En conclusió sinerencs, rebeu una forta abraçada, el caliu del juliol en amor fresc (que també humor, del tot fresc és clar), des de la nostra modesta redacció.

El Rial Sinerenc us saluda de nou!

PS: Per aquells pesats del consistori o per les qui feu safareig per la xarxa, que hàgim dit “collons” o que parlem en masculí no significa res. El català té això, les expressions i el parlar en global fa que, malauradament, tot sigui relacionat amb el gènere masculí.

Ho diem pels i les qui sospiteu... Per tant, us recomanem que no perdeu el temps! És preferible que l’invertiu amb el benestar d’Arenys de Mar i així us puguin remunerar amb honors si cal, com esdevenir fills/es predilectes, o amb salves sinerenques, com els focs d’enguany de la festa major de Sant Zenon...

Zaragoza, la “Manya” de princesa a culturista

Hi havia una vegada, en el regne del més enllà del Tossol, una princesa que tothom l’anava a veure com dormia molt de tant en tant. El seu padrí, i veí, el caballero de la ordén del cara el sol, Don Herce, li va anar donant peixet del Port Balís perquè creixés en mica en mica. Mentre s’omplia i s’atipava el pap, les plomes poblaven les ales, la gargamella i la resta del cos.

Malauradament, coses populars de la vida, el ritme frenètic d’un creixement polític precoç i d’unes ànsies de la protagonista en esdevenir una Cleòpatra arenyenca, van fer que anés perdent cadascuna de les plomes i quedés esborrifada integralment. Tota malmesa, caigué bruscament com una aeronau quan aterra en la velocitat de descens després d’una posició elevada o perquè el vol no ha estat fructífer.

De la joia de parlamentària espanyola, de regidora de serveis municipals i tótem del blaverisme arenyenc; passà a millor vida fent-se amb la misèria del carrer un cop ja no va poder beure del poder perquè tenia el bec tancat i, fins i tot, el papà ja no passava pel niu a donar menjar.

Sent mera au, agafà volada amb la disciplina d’un treball constant. A l’ombra del protagonisme, es construí una dona invisible per la majoria. Sovint titllada d’individualista, però sempre constant. És per això que començà a donar ordres a la brigada municipal i a endreçar carrers i places. Per aquests motius, la comparem amb una culturista de gimnàs!

La carrera de Dret i el posterior pas pel registre de la propietat li provocaren un profund peregrinatge que l’acompanyà durant tota la seva vida. A tall d’exemple n’és el rastre actual d’un rostre cansat, desil·lusionat i antipàtic amb els miralls de Sinera.

Estimada per en Santi Herce, odiada per la resta, la dona albatros segueix volant engabiada en una oposició cada dia amb un futur més pròsper: l’abisme de l’aburriment! Potser aviat, qui sap, Don Herce li trobarà relleu... i descansarà, com no, tot exiliant-se al barri d’Arenys de Munt: Torrentbò!

Com dèiem, “Rial Sinerenc” creu que de princesa, passant per culturista, acabarà sent la típica “Manya” de la vila: prima com un espàrrec i transgressora amb qui acati el mètode del 3D, la doctrina de la dreta dúctil!

Rosa Mª Zaragoza i Juncà, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Nosaltres no et farem cap petó, però et diem adéu-siau amb un mocador cantant la gavina voladora...!

Vinyes verdes fora el mapa!

Vinyes verdes fora del mapa,
ara que el vent remuga pel Rial Sinerenc,
us feu més verdes, roges i violetes encara
teniu la fulla pansida i poruga,
vinyes verdes ofegades a la mar.

Vinyes verdes del Febrer coster,
sou més fines que la userda Estrada.
Verd vora el blau mariner Soler,
vinyes amb la fruita de la Pera verda,
vinyes verdes del febril coster.

Vinyes verdes, dolç repòs Ponsarnusià,
vora la Salazar vela que passa;
cap al mar vincleu el Roig cos
sense decantar-vos en Ferran massa,
vinyes verdes, dolç repòs per l’etern Ponsarnau.

Vinyes verdes, que margineu la soledat Rocamundi
del verd en l'hora calenta d’Asensio.
Raïm i cep retallat per en Blanchar
damunt la terra lluenta del llar Fors;
vinyes verdes, solitari ciutadà deambulador.

Vinyes que dieu adéu-siau Rubirola
al llagut Burcet i a la gavina popular Zaragoza,
i al fi serrellet de neu de Días
que ara neix i que ara finalitza...
Vinyes que dieu adéu al somni d’en Maimí!

Vinyes verdes del meu cor arenyenc...
Dins del cep s'adorm la tarda a l’Ajuntament,
raïm negre de prevaricació, pàmpol d'or dormilega,
aigua, penyal i basarda d’alè bastard Lozano.
Vinyes verdes del meu cor que batega amb taquicàrdia crispadora...

Vinyes d’un cervell verd que pixa fora del mar,
verdes d’embriaguesa a punta de dia,
verd suau cap al tard d’una migdiada per no haver fotut ni brot...
Feu-nos sempre companyia com a ànima present,
vinyes verdes vora el mar!

L’equip redactor de Rial Sinerenc s’ha permès el luxe d’interpretar lliurement el poema de Josep Maria de Segarra per tal de fer-nos-el més nostre, més proper a la gaia vila.

Desitgem que extrapoleu la faula i us la feu vostra, perquè només així entendreu la moralitat de la Granja dels Animals del "Paraíso" d’Arenys de Mar. George Orwell diria el mateix, tal i com succeeix a l’escena on els qui manen, els porcs, s’engaten i perden els estreps i, llavors, el poble pren partit per la sobirania municipal.

Si us plau, reflexionem-hi!

PS: Poble d’Arenys de Mar, comencem a apoderar-nos de les vinyes i a controlar els ceps que plantin?

Soler: de moix a cap de promoció local!

Avui, 27 de juny la redacció de Rial Sinerenc reprèn la seva activitat.

Ràdio Arenys publica en data d’avui un article referent a la visita del regidor Marc Soler (ERC) al mercat municipal. Segons s’informa, l’ajuntament reformarà el mercat. En el mateix article s’hi pot veure una fotografia (no en sabem l’autor, però ha estat treta de Ràdio Arenys) on surt parlant amb una botiguera.

Des de la redacció de RS creiem que aquesta fotografia és un fotomuntage. Fixem-nos-hi bé. Algú ha treballat la imatge.

No cal que us preocupeu, la nostra xarxa ha captat la fotografia real. Aquí teniu:

Ja us vam informar que estava moix. I sabem per què! L'havíem vist ensopit i sense esma, però l'amagatall s'ha fet evident, pura llum pública! Com a Regidor de Promoció Local ja té facultats per veure més enllà de la realitat. La flota convergent, unionista més aviat de la mà de l'ex-Regidor de la cartera en qüestió -Benet Maimí-, va maquillar la veritat.

Ara Soler ja pot desemmascar la realitat perquè ha conegut la ficció! Del mercat deteriorat al mercat de platja del coco i del biquini! Deliris? Luxúria? Política de Promoció Local!

Investit un nou Doctor: el Dr. Aranyó Rip!

El Concili Redactor del “Rial Sinerenc”, el CRRS, s’ha reunit des d’altes hores de la matinada fins ara, havent dinat, per emetre un dictamen que de ben segur canviarà el decurs de la història d’Arenys de Mar. La nostra estimada vila, a partir d’avui, gaudeix d’un nou membre entre la teranyina talpaire que hem desplegat ara fa tot just una setmana.

Les peticions per accedir són crues, nosaltres no fem oposicions ni ens deixem seduir pel pedigrí. Tampoc fem assemblees esbojarrades de reis republicans ni reunions executives on el feligrès s’enfili per les parets. La igualtat ens caracteritza perquè tots naixem iguals i perquè tots acaben morint iguals: sense respirar!

Per tant, la redacció del “Rial Sinerenc” li plau comunicar-vos que s’ha investit un alt càrrec en la direcció permanent. Així doncs, ja no som dos sinó tres, pluralitat i imparcialitat marcaran la nova trajectòria de l’organització paramilitar.

Queda nomenat per ara i fins sempre amb el nom de Doctor Aranyó Rip. Aquest mestre en gai i saber i llegat cum laude, reconegut pels lletraferits més primmirats i els setciències més puritans, deixarà de ben segur una petjada gegant i farà canviar el rumb de les nostres vides, ja que engloba una llarga experiència en tots aquests anys. La població, però, ha de saber que fóra bo que no li busquéssiu les pessigolles, perquè no en té; al contrari, té molt males puces i us enviarà de pet cap dins de qualsevol tomba del Cementiri de Sinera si cal.

Es dóna per aixecada la cessió en aquesta revetlla de Sant Joan. Tot i així, es conclourà el document sortint tot portant una terrina de lacra per espessir-la amb la Flama del Canigó per així poder segellar l’acord. Només llavors serà vàlid!

PS: El flamant Dr., nat al segle passat, airejarà els seus cabells blancs de saviesa i plenitud intel·lectual a la Fira de la Cirera d’en Roca... Hi anirà en la missió d’ambaixador per atipar-se de cireres i deixar-ne sense als d’Arenys de Munt.

Oriol Pan, un somni verd que ja s'ha fet gran

Dins del país de mai més, uns espessos núvols al·lucinògens verds, d’una gran fumarola de la vila d’Aigua Viva Kingstown, van veure néixer el nostre apreciat Ferran Pan. En mica en mica, el morbo i el delit per tocar cuixa van fer que l’artista amb més iniciatives populars, baixés al cinc cantons d’Arenys de Mar on finalment ha trobat un coixí per dormir en el carrer més ample del poble.

Del vol solitari, ha passat a una volada internauta i esbufegant, la qual ha fet que hi hagin dos coloms de la pau per damunt del sostre de l’Ajuntament. Que ningú confongui les gavines marines del PP (els albatros), quedeu-vos amb el colom d’en Picasso.

Sens dubte, l’orgiàstic “Som-hi!, som-hi!” ha sabut seduir l’electorat. Oriol Ferran i Riera encara tremola del coit d’unes urnes siderals! És tanta passió la que desprèn, que prefereix anar vestit d’un verd esperança per tal que tot plegat no sigui un coitus interruptus i que la flor que va esclatar el 27 de maig passat, aquesta primavera que acomiadem, duri quatre i els anys que calgui!

Gestionarà, però, una cartera delicada... Ho sentim per ell... La joventut, el sac de gemecs mal avingut, estarà en el seu punt de mira! Així doncs, segons sabem per talps de VilaWeb Arenys i de la seva empresa Ample 24, el comunista de dretes impulsarà una campanya sensibilitzadora perquè la pau regni a hòsties. Ja diu el refrany que “cal prevenir abans que curar”, doncs bé, Ferran Pan posarà càmeres webcam a dojo per cadascuna de les places i tots dels carrers; la riera (fent honor al seu segon cognom) no farà falta perquè té el do de sentir-la a flor de pell.

En vistes d’un estat de setge, com el gulags soviètics (en aquest cas, malauradament arenyenc), “Rial Sinerenc” emet a la població arenyenca a forma de ban informatiu i cibernauta, que tot aquell i tota aquella que comprengui entre els 16 i 28 anys serà vigilat detingudament, observat des de les lloses que trepitgi i, alhora, serà objecte de control d’alè jamaicà i mam calisayrenc...

En conclusió, el comparem amb Peter Pan perquè haurà de fer de justicier i somriure als infants tot fent-los festetes a tort i a dret. El “Rial Sinerenc”, però, té la solució a la pressió mediàtica... Si voleu ser lliures d’opressions, acolliu-vos a sagrat! La plaça de l’església us protegirà perquè és exempta de falçs i martells!

Malgrat el règim colpista d’una terra de xauxa sinerenca, Ferran Pan, molt murri ell, farà que ningú treballi i tothom visqui regaladament en abundància. Ja sabem com acaben els països imaginaris: d’il·lusions merescudes a utopies de l’Havana tropical!

Oriol Ferran i Riera, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!