Benet Maimí Poulidor, l'etern segon!

Comencem, recordant un somni que acabà en un malson... Una nit d’estiu, en Benet somià...

Abans d’ahir em vaig despertar i em vaig trobar a l’oposició del Parlament de Catalunya (novembre 2006). Ahir vaig llevar-me tot ensopegant mirant-me al mirall... estava altra vegada a l’oposició, aquest cop, però, a l’Ajuntament d’Arenys de Mar (juny 2007).

[suor freda, son alterat, somnolència inquieta, vida noctàmbula de ratapinyada...]

I s’aixecà maleint els ossos, tot dient:

Quin malson! Sempre sóc segon... Tan d’esforç per arribar sent segon... Com en POUlidor!!!!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Des del “Rial Sinerenc” ens hem permès el luxe d’interpretar el típic malson de l’unionista parlamentari i municipalista arenyenc.

Fora bromes! Malgrat les falses expectatives, ens preguntem: Quina classe de President (Comarcal) d’Unió Democràtica de Catalunya és aquell que no uneix la federació i que acostuma a separar les faccions feligreses? Potser és que els demòcrates-cristians necessiten sortir de l’armari i campar per si sols?

Bé, continuant amb la broma (inevitable!); pensem, ara que ja s’ha acabat el Tour du la France 2007, que cal fer memòria i recordar aquell ciclista que sempre arribava segon a cadascuna de les metes. Per molt que esbufegués i treballés el físic de valent, mai obtenia la victòria... És bo recordar bells moments, que també vells és clar. Pobre Poulidor!

Tot tancant el parèntesi ciclista, el Concili dels Doctors Sinerencs es qüestiona encara la finalitat i el per què de l’estancament perpetu d’Unió, i del seu líder també. Un home que pot presumir d’haver treballat a: La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (1978-1985), com a guia, delegat i coordinador a Julià Tours (1985-2000) i com a professor de màrqueting i economia a l’Escola de Turisme ETB (1990-1995); director del Pla Turístic d’Aranjuez (1999-2001), director gerent de Turisme Juvenil de Catalunya (TUJUCA) (2001-2004) i professor de màrqueting i turisme a la EUM (UPF) (1995-2006)... En definitiva, un excel·lent treballador... Per què, per què i per què no està al capdavant de la llista de CiU Arenys de Mar? (Llancem la pregunta al vol pels arenyencs i arenyenques que ens visiten).

Nosaltres tenim una modesta teoria... Potser és perquè Convergència és maimona, provinent del típic maimó, i Unió està en el pou i sense cap mena de corriola per treure-la de l’abisme unionista arenyenc!

Malauradament, la seva tasca parlamentària no ha estat fructífera. Els contactes, que tenim al Parlament, ens ho corroboren. En Benet té una facilitat enorme en desorbitar-se dels afers intrínsecs de la nació, bé de les dues nacions: la nació catalana i la nación española (by Duran i Lleida);... El flamant diputat s’adorm per tot arreu i sobretot des l’últim escó... Quina vergonya!

En conclusió, estant a l’oposició permanent, tant al Parlament com a l’Ajuntament, l’Il·lustre Senyor Maimí caldrà que faci un Postgrau en COEI (Ciències Oposicionals d’Estancament Indefinit) per entretenir-se durant la poca feina que té o bé especialitzar-se en el dòping en cafeïna perquè el son no el torni a destorbar...

Benet Maimí i Pou, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Els companys de l’Agenda ja ho deien: “De morros... per falta de vots!”.

Bacus, el vinyòvol

Finalment, arribant el dia que un pixaceps (aproximació al “pixapins” comú i barceloní, però de més categoria és clar) encapçala la batllia d’Arenys de Mar, un home provinent d’una barriada del Cap i Casal ha pogut ser investit alcalde sense tenir pota negra, el pedigrí arenyenc per excel·lència!

De petit no deia mentides, ja ho tenia clar, volia ser bomber i músic. Diuen que els infants mai diuen mentides... Per tant, no sabem si el seu mandat serà un encant de serps, en que la flauta refilarà durant la legislatura, o bé és que es dedicarà a apagar focs com una esperitat, perquè dirigir tota una entesa d’esquerres és una tasca heroica i difícilment assolible. El temps dirà si haurà estat o no a l’alçada de les circumstàncies. Des del “Rial Sinerenc” li donem un marge dels cent dies de gràcia, no per riure, sinó perquè arrebossin de sucre!

Comença coix perquè el cap de la flota convergent va tenir la última rebequeria de mal criat, minyó dolent, amb la joguina espoliada per la voluntat popular. Es tracta de la vara que s’entrega quan hom és proclamat batlle. Segur que en Vinyes, com diria en Montilla, li dirà al distingit Rubirola, com rebria en Mas, que necessita la Súper Nanny per reeducar el mal geni! Ara bé, pensem no ha començat coix del tot! Potser per la seva condició d’escolanet sabia de prop que la vara provenia del Bisbe Pol... Tot i així, la profecia està escrita: “Vinyes va rebre la vara de Jessè!” (aquella denominació profètica del Messies que al·ludeix a la seva descendència de David, el fill de Jessè).

Malgrat l’incident, tampoc se n’amaga de les seves arrels momentànies a CiU i a la seva estada a govern... Xupant banqueta o no, l’experiència dretana l’ha fet recollir essències esquerranes per dirigir l’orquestra de la coalició d’esquerres, sonarà bé o no? La Bíblia deia que el Messies li donaria poders per posar “Arenys al Mapa”? No pecarà de precoç? Des del “Rial Sinerenc” molt ens temem que coneixerà els pecats capitals: càrrecs de confiança, evasions per pura amistat dels sociates (els arenyencs del carrer Barcelona, Can Sociata), apujar-se el sou, etc...

Va treballar durant molt temps per l’Ajuntament de Premià de Mar, com a informàtic, i va aprendre la consigna de la vila del Baix Maresme: “Premià: si no te la foten avui, te la fotaran demà!”. En conclusió, el pupil d’en Fontbona sap què és la desconfiança; un altre pecat capital? Un altre serà la luxúria!! La cuixa del poder és molt temptadora!

En definitiva, creiem que és el Bacus arenyenc! Si assembla tant que donem per suposat que convidarà a tothom a la vinya del Senyor per tal de satisfer als terrenals! No obstant, un dels nostres redactors, el Doctor Sabatetes d’Arenys, està discordant amb el concili, creu que en Ramon predicarà amb la màxima “la por guarda la vinya” perquè sap que si no conserva allò que té o s’estalvia les futures adversitats ho perdrà tot!

Usant precaucions o no, de ben segur que seguirà sent un vinyòvol. Emmagatzemarà els fruits saborosos de les millors collites de raïm per fer un vi arenyenc de categoria? O en haurem de quedar amb el recent nascut que, segons ens han xiulat les orelles, s’anomena “Vi del Rial”? Al capdavall, els rials ho saben tot... Ara que la redacció ja va dedicar-li un poema... Què tenen les vinyes de Sinera?

Passi el què passi, succeirà el què hagi de succeir! L’encoratgem perquè treballi pels paries d’Arenys de Mar i que mimi els ceps, la població en massa (arrenglerada en files en els futurs camps del Bareu), perquè n’extregui un bon vi i no uns pixarelles en tota regla!

Ramon Vinyes i Vilà, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Abans que rebem una crítica del bàndol del socialisme arenyenc, ens remetem a les declaracions que va fer a l’Agenda: “Mossèn Martí em va dir que si era capaç d’empassar-me un gripau cada dia, em podia dedicar a la política. Hem d’acceptar les crítiques. Malament aniríem. Una altra cosa són les calúmnies. També m’ho passo bé mirant els acudits”.

> Bacus, el vinyòvol dixit!

Zaragoza, la “Manya” de princesa a culturista

Hi havia una vegada, en el regne del més enllà del Tossol, una princesa que tothom l’anava a veure com dormia molt de tant en tant. El seu padrí, i veí, el caballero de la ordén del cara el sol, Don Herce, li va anar donant peixet del Port Balís perquè creixés en mica en mica. Mentre s’omplia i s’atipava el pap, les plomes poblaven les ales, la gargamella i la resta del cos.

Malauradament, coses populars de la vida, el ritme frenètic d’un creixement polític precoç i d’unes ànsies de la protagonista en esdevenir una Cleòpatra arenyenca, van fer que anés perdent cadascuna de les plomes i quedés esborrifada integralment. Tota malmesa, caigué bruscament com una aeronau quan aterra en la velocitat de descens després d’una posició elevada o perquè el vol no ha estat fructífer.

De la joia de parlamentària espanyola, de regidora de serveis municipals i tótem del blaverisme arenyenc; passà a millor vida fent-se amb la misèria del carrer un cop ja no va poder beure del poder perquè tenia el bec tancat i, fins i tot, el papà ja no passava pel niu a donar menjar.

Sent mera au, agafà volada amb la disciplina d’un treball constant. A l’ombra del protagonisme, es construí una dona invisible per la majoria. Sovint titllada d’individualista, però sempre constant. És per això que començà a donar ordres a la brigada municipal i a endreçar carrers i places. Per aquests motius, la comparem amb una culturista de gimnàs!

La carrera de Dret i el posterior pas pel registre de la propietat li provocaren un profund peregrinatge que l’acompanyà durant tota la seva vida. A tall d’exemple n’és el rastre actual d’un rostre cansat, desil·lusionat i antipàtic amb els miralls de Sinera.

Estimada per en Santi Herce, odiada per la resta, la dona albatros segueix volant engabiada en una oposició cada dia amb un futur més pròsper: l’abisme de l’aburriment! Potser aviat, qui sap, Don Herce li trobarà relleu... i descansarà, com no, tot exiliant-se al barri d’Arenys de Munt: Torrentbò!

Com dèiem, “Rial Sinerenc” creu que de princesa, passant per culturista, acabarà sent la típica “Manya” de la vila: prima com un espàrrec i transgressora amb qui acati el mètode del 3D, la doctrina de la dreta dúctil!

Rosa Mª Zaragoza i Juncà, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Nosaltres no et farem cap petó, però et diem adéu-siau amb un mocador cantant la gavina voladora...!

Oriol Pan, un somni verd que ja s'ha fet gran

Dins del país de mai més, uns espessos núvols al·lucinògens verds, d’una gran fumarola de la vila d’Aigua Viva Kingstown, van veure néixer el nostre apreciat Ferran Pan. En mica en mica, el morbo i el delit per tocar cuixa van fer que l’artista amb més iniciatives populars, baixés al cinc cantons d’Arenys de Mar on finalment ha trobat un coixí per dormir en el carrer més ample del poble.

Del vol solitari, ha passat a una volada internauta i esbufegant, la qual ha fet que hi hagin dos coloms de la pau per damunt del sostre de l’Ajuntament. Que ningú confongui les gavines marines del PP (els albatros), quedeu-vos amb el colom d’en Picasso.

Sens dubte, l’orgiàstic “Som-hi!, som-hi!” ha sabut seduir l’electorat. Oriol Ferran i Riera encara tremola del coit d’unes urnes siderals! És tanta passió la que desprèn, que prefereix anar vestit d’un verd esperança per tal que tot plegat no sigui un coitus interruptus i que la flor que va esclatar el 27 de maig passat, aquesta primavera que acomiadem, duri quatre i els anys que calgui!

Gestionarà, però, una cartera delicada... Ho sentim per ell... La joventut, el sac de gemecs mal avingut, estarà en el seu punt de mira! Així doncs, segons sabem per talps de VilaWeb Arenys i de la seva empresa Ample 24, el comunista de dretes impulsarà una campanya sensibilitzadora perquè la pau regni a hòsties. Ja diu el refrany que “cal prevenir abans que curar”, doncs bé, Ferran Pan posarà càmeres webcam a dojo per cadascuna de les places i tots dels carrers; la riera (fent honor al seu segon cognom) no farà falta perquè té el do de sentir-la a flor de pell.

En vistes d’un estat de setge, com el gulags soviètics (en aquest cas, malauradament arenyenc), “Rial Sinerenc” emet a la població arenyenca a forma de ban informatiu i cibernauta, que tot aquell i tota aquella que comprengui entre els 16 i 28 anys serà vigilat detingudament, observat des de les lloses que trepitgi i, alhora, serà objecte de control d’alè jamaicà i mam calisayrenc...

En conclusió, el comparem amb Peter Pan perquè haurà de fer de justicier i somriure als infants tot fent-los festetes a tort i a dret. El “Rial Sinerenc”, però, té la solució a la pressió mediàtica... Si voleu ser lliures d’opressions, acolliu-vos a sagrat! La plaça de l’església us protegirà perquè és exempta de falçs i martells!

Malgrat el règim colpista d’una terra de xauxa sinerenca, Ferran Pan, molt murri ell, farà que ningú treballi i tothom visqui regaladament en abundància. Ja sabem com acaben els països imaginaris: d’il·lusions merescudes a utopies de l’Havana tropical!

Oriol Ferran i Riera, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

Blanchar Bond, llicenciat per matar

El petit nucli Veïnal Independentista d’Arenys de Mar (VIA) finalment ha aconseguit representació al ple municipal. L’artífex, Lluís Blanchar i Ardèvol, ha pogut entrar-hi! La confiança cega de 330 persones han pogut catapultar-lo a una de les disset poltrones del poble.

La població encara no ha entès el missatge que llençava el nou partit. Si coi, aquell de Simplement, som diferents. Des del “Rial Sinerenc” pensem que la ciutadania s’ha quedat amb el concepte de: Vigila, que venen els extraterrestres! Potser exagerem, però com que es van apoderar d’un poema, del poeta Miquel Martí i Pol, en què hi hem trobat versos que han pogut desorientar l’electorat...

Són els següents:
- Som la cançó que mai s’acaba
- Som la paraula silenciada
- Som la pedra en la barricada
- Som la ferida mai tancada
- Som l’arbre enmig de la tempesta

En definitiva, a part de formar part d’un altre món, a sobre, la cançó del partit és de temàtica bèl·lica i trenca l’harmonia arenyenca... A més a més fa por! Sobretot si ho crida Blanchar, el qual li hem trobat un magnífic doble, ni més ni menys que: James Bond! Seductor, primmirat, net i planxat; i amb llicència per matar a l’Ajuntament (s’inclou la flota convergent i el cap de la nau, el senyor Rubirola).

El veí que més malestar va fer en el darrer govern llançant-se foc creuat els uns als altres amb calúmnies, blasfèmies i mentides desproporcionades, per fi!, està avalat democràticament pels arenyencs i les arenyenques. L’arquitecte matador assassinarà algun dels membres del nou Tripartit 2 d'Esquerres amb algun escaire o cartabó?

Cal dir que és un nervi constant! No para! Li encanta el windsurf i el làser, en va ser membre de la selecció catalana. Esportista, un coco, moreno, etc... Un Blanchar Bond en tota regla!

Finalment ho confessarem... L’organització paramilitar del “Rial Sinerenc” fa saber que el martini remenat, no sacsejat (recordem-ho), s’infiltrarà dins la nostra xarxa arenyenca, fent-se passar per un talp. Nosaltres, els Doctors Honoris Causa Calamarenys i Sabatetes d’Arenys l’evitarem i, si cal, deixant orfes la barriada veïnal més cridanera de la vila: el VIA.

Malgrat la previsió que fem, li desitgem molta sort en la seva croada particular...

Lluís Blanchar i Ardèvol, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

Ponsarnau, rei dels republicans

Hi ha una persona que des de dissabte està més feliç que un gínjol! Es tracta del republicà Joaquim Ponsarnau i Cardelús. Sumant aquesta legislatura que comencem, ja serà la tercera que estarà assegut en una de les cadires de la sala de plens tot picant de mans i peus! Cal dir que va ser alcalde durant dos anys 2001-2003 i que va començar sent regidor de cultura i educació entre el 1999-2001. Diem que el senyor Ponsarnau ha d’estar ben content perquè, després d’estar quatre anys menjant-se els mocs al poble, ara ja podrà gaudir d’un bon tros del pastís: tot formant part del nou govern d’Entesa pel Progrés (= Tripartit 2 d’Esquerres, com el del 1999, no fotem aquí canviant noms quan no fem res més que repetir actors i el mateix programa electoral!).

Ho confessem, la redacció de “Rial Sinerenc” ha fet el tafaner! Hem entrat en el web del líder de les bases més revolucionàries de la vida. Unes bases que tenen més paraula que el mateix cap visible! Sens dubte, en Quim, conegut així per la població arenyenca, ha ocupat càrrecs d’alta responsabilitat com ser Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme o Conseller General de la Caixa d'Estalvis Laietana i Membre del Consell Rector de l'Escola Universitària del Maresme, entre d’altres. Tot un pes pesant el senyor Ponsarnau, no? Molt d’esquerres, però no ha parat de moure’s en els sector on es granegen més diners… ai, ai, ai,… els diners, els diners, els maleïts diners!

Cal dir, però, que és un home tranquil, potser massa i tot! Des del “Rial Sinerenc” pensem que si mai el punxéssim no li trauríem pas sang! Tan tranquil com còmode, ja que és tot un senyor: un arenyenc com cal! El trobareu sovint per la riera, amunt i avall, parlant pels descosits!

D’en Quim n’hem sentit de tots els colors... però què hi farem! Segur que estarà d’acord que a la vila on vivim totes i tots, l’esport nacional i arenyenc és el safareig per antonomàsia! I és que el sense rei li encanta practicar-lo, és més, és un dels millors esportistes!

Per altra banda, la redacció de “Rial Sinerenc” li ha trobat un doble! Sí, sí i sí... el Capità Haddock! Tant aquest com l’altre: fumen pipa, reneguen sense parar i van contra els qui tenen de tot i mai donen res als altres; per després, fer-se amb el poder i ser cornut i pagar el beure!

En conclusió, l’equip de Doctors Honoris Causa del “Rial Sinerenc”, els ja mundialment coneguts pels arenyencs, els distingits Calamarenys i Sabatetes d’Arenys; li desitgen molta sort al senyor Ponsarnau i que faci del treball una fita constant!

Joaquim Ponsarnau i Cardelús, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

Miquel Rubirola, l'alcalde dels feligresos

Arenys de Mar gaudeix d’un personatge que sens dubte ha deixat petjada a la vila. A les eleccions del 1995 va arrasar. Es va prendre un respir amb les del 1999 per contraatacar les del 2003. Malauradament, el 2007 la ciutadania l’ha castigat! I de valent!

Miquel Rubirola i Torrent, amic de molts i enemic de la majoria, ha estat sempre al poder. Mai ha après a estar a l’oposició, pràcticament no l’ha coneguda. Des de la redacció de “Rial Sinerenc” en fem una valoració: “l’ex-alcalde i líder de CiU marxarà de l’oposició perquè és un gentleman i no podria estar-ne sense controlar la gestió del poble. A la seva edat, a punt de jubilar-se, no es trencarà el cap en burxar el tripartit d’esquerres!”

Com que no volem pecar d’ingenus a l’hora de premeditar algun que altre possible supòsit, li recomanem al senyor Rubirola que com a deure democràtic es quedi a l’oposició i n’aprengui a estar, així com domar les bestioles que l’acompanyen perquè agafin experiència. L’encoratgem per la seva nova tasca i perquè faci recuperar la il·lusió en els seus feligresos que el van deixar de votar.

Rubirola, l’home del bigoti i cabell canosos i d’un somriure esforçat, ja és història! Tot i així, és i serà un dels puntal de la democràcia arenyenca. Malgrat els entrebancs que li han sorgit en aquests dos darrers anys, l’honorable Rubirola ha marcat paquet quan ha convingut; i encara el marcava dissabte en el seu últim ple com a batlle d’Arenys de Mar.

“Rial Sinerenc” recomana el seu doble: Ned Flanders (Simpsons) ja que, com que no veurem en Miquel tan sovint com fins ara, almenys tant la mainada que creix com el conjunt de la ciutadania en gaudirà a diari a la sèrie de dibuixos animats que hi ha a la televisió (no direm el canal, és clar). En el fons, tots l’estimem! Oi?

Esperem que es cuidi, que s’ho passi pipa amb la jubilació que comença a trucar-li les portes i que es calmi d’una vegada. No és bo que s’alteri de mala manera...

Miquel Rubirola i Torrent, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!