Zaragoza, la “Manya” de princesa a culturista

Hi havia una vegada, en el regne del més enllà del Tossol, una princesa que tothom l’anava a veure com dormia molt de tant en tant. El seu padrí, i veí, el caballero de la ordén del cara el sol, Don Herce, li va anar donant peixet del Port Balís perquè creixés en mica en mica. Mentre s’omplia i s’atipava el pap, les plomes poblaven les ales, la gargamella i la resta del cos.

Malauradament, coses populars de la vida, el ritme frenètic d’un creixement polític precoç i d’unes ànsies de la protagonista en esdevenir una Cleòpatra arenyenca, van fer que anés perdent cadascuna de les plomes i quedés esborrifada integralment. Tota malmesa, caigué bruscament com una aeronau quan aterra en la velocitat de descens després d’una posició elevada o perquè el vol no ha estat fructífer.

De la joia de parlamentària espanyola, de regidora de serveis municipals i tótem del blaverisme arenyenc; passà a millor vida fent-se amb la misèria del carrer un cop ja no va poder beure del poder perquè tenia el bec tancat i, fins i tot, el papà ja no passava pel niu a donar menjar.

Sent mera au, agafà volada amb la disciplina d’un treball constant. A l’ombra del protagonisme, es construí una dona invisible per la majoria. Sovint titllada d’individualista, però sempre constant. És per això que començà a donar ordres a la brigada municipal i a endreçar carrers i places. Per aquests motius, la comparem amb una culturista de gimnàs!

La carrera de Dret i el posterior pas pel registre de la propietat li provocaren un profund peregrinatge que l’acompanyà durant tota la seva vida. A tall d’exemple n’és el rastre actual d’un rostre cansat, desil·lusionat i antipàtic amb els miralls de Sinera.

Estimada per en Santi Herce, odiada per la resta, la dona albatros segueix volant engabiada en una oposició cada dia amb un futur més pròsper: l’abisme de l’aburriment! Potser aviat, qui sap, Don Herce li trobarà relleu... i descansarà, com no, tot exiliant-se al barri d’Arenys de Munt: Torrentbò!

Com dèiem, “Rial Sinerenc” creu que de princesa, passant per culturista, acabarà sent la típica “Manya” de la vila: prima com un espàrrec i transgressora amb qui acati el mètode del 3D, la doctrina de la dreta dúctil!

Rosa Mª Zaragoza i Juncà, reps una abraçada des de la redacció de “Rial Sinerenc”!

PS: Nosaltres no et farem cap petó, però et diem adéu-siau amb un mocador cantant la gavina voladora...!