Arenys de Mar, gaia vila marinera del litoral català, no serà una nació amb fisonomia pròpia fins que siguem totalment independents d’Arenys de Munt i dels pobles de la nostra perifèria. El blanc de puntes i el blau de mar ens caracteritzen els nostres cors i donen vida als nostres esperits sinerencs. Som setciències per naturalesa, sàvia mare dels homes i les dones. En definitiva, genuïns.
Abans de ser covards i demanar asil polític als nostres germans de muntanya, els pagerols inundats cerebralment per rierades mitològiques; abans de rebaixar-nos tant, tantíssim, no s’apagarà el nostre orgull, perquè som i serem arenyencs i arenyenques de Mar i no de Munt!
Per tant, plantarem cara i ens farem sentir. Sacsejarem la població perquè estimi la vila que ens ha vist créixer. No anirem a l’exili fins retratar els i les qui malbaraten l’orgull sinerenc, la condició de pertànyer a la única i indivisible vila i pàtria literària d’Arenys de Mar!
Títol Preliminar Drets que tenim com a ciutadans arenyencs:
- Som apolítics. Cap color polític ens estima i, per tant, som furtius del sistema.
- De la dreta fins l’esquerra, ens quedem al marge de l’individualisme, per romandre en l’intervencionisme, en què:
2.2. Direm la nostra dels plens, actes, col·loquis, exposicions... En conclusió, del què ens roti!
2.3. Reivindicarem un Arenys de Mar millor on tothom sigui respectat dins la pau i la serena calma.
2.4. Posarem aturador a qui atiï la por. Nosaltres sembrarem la il·lusió!
- Mai insultarem, ni vexarem el nom de ningú. Sols en farem burla amb dolçor, però sense amargor.
- Donarem cobertura als i a les qui vulguin que la vila formi part del segle XXI i no de la prehistòria dels mamuts peluts i dels dinosaures desdentats.
- Arraconarem l’ofensa per donar pas a l’humor sense fronteres. (Avís: no apta per cardíacs ni lletraferits).
- La població veurà la llum tot rient-se de la foscor dels polítics anestesiats pel poder: “la mamella i la poltrona”.
- No fumem, ho sentim per la Marededéu Fumadora, però tampoc delirem. Tot sigui dit!
- Som la reencarnació de Sant Roc. Al capdavall regarem els caps amb colònia divina d’aquells i aquelles que formen part dels sectors dissidents, traïdors i botxins de la nostra existència.
- Els nostres àpats, els brous suculents de naps amb cols, ens nodreixen per no afluixar, ni cedir un sol pas més. Al peu del canó de les torres de guaita tocarem l’Estat d’excepció quan convingui o quan el poble ho necessiti!
- Familiars i avantpassats reposen eternament al Cementiri de Sinera, cel dels vertaders arenyencs. Aquells i/o aquelles qui no hagin depurat els seus pecats abans de dir “marieta adéu-siau” seran sepultats dins les xarxes de la piscifactoria o bé amuntegats per la sorra a l’abocador de la riera.
Disposició Final Primera (Possible suspensió dels deures):
Els articles d’aquest Reial Decret de Nova Planta, com el conjunt d’aquest, s’aboliran el dia que la tenebra resti eclipsada per l’alçament de llum de justícia, igualtat i fraternitat.
Dr. Calamarenys
Dr. Sabatetes d’Arenys
4 comentaris:
Si aquest Decret és Reial, qui n'és el Rei/Reina?
PS: Des d'Arenys de Munt us donem la plena independència, no patíssiu!
No tenim rei, ni reina. Com hem constatat en la "Disposició Final Primera", fins que la tenebra resti eclipsada per l’alçament de llum de justícia, igualtat i fraternitat. Per tant, fins que no arribi el o la salvador/a, el o la màrtir, l’aureola desitjada romandrà en la foscor. En conclusió, nosaltres, el poble, ratifiquem un corrent: estem a l'espera que hi hagi un/a líder, un rei o una reina (qui sap?), que condueixi la població arenyenca com es degut, amb convicció i pas ferm. Per això Reial Decret, perquè confiem en l'esperança...
PS: Gràcies pel vostre suport des d'Arenys de Munt! Tot i que hauríem de fer un "referèndum" per saber quina és la vostra voluntat popular, és clar. Per cert, si pot ser, que no sigui un referèndum com el que vau fer pel soterrament de la riera eh ;)!
> Pep, primer arenyenc en dir la teva al bloc(i de Munt, a més a més), sigues benvingut al "Rial Sinerenc"!
Sona divertit tot això
Dr. Maio..em...Calamar. Us animo a continuar amb aquesta festa! SOrt en tenim de poder riure'ns de la política, sinó no hi hauria cap manera soportable de viure-la (com desgraciadament l'estem vivint)
Pol
Degut a les repetitives peticions del nostre Hereu Maiol, em veig obligat a disculpar-me per la meva anti-sutil "acusació" al comparar-lo amb un calamar.
Com que no vull que sa vida política i respecte comarcal caiguin pel terra, retiro les meves paraules basades en simples impressions extretes dels escrits aquí publicats.
Alhora reclamo que aquests herois amb antifaç es destapin sense por com ells ho reclamen als comentaristes dels posts.
Pol!
Publica un comentari a l'entrada